Víctor Obiols
Víctor
Obiols Llandrich nasqué el 26 de maig de 1960, al barri de Gràcia. Sisè fill
del matrimoni Obiols Llandrich, amb catorze anys ja va publicar el primer
llibre de poesia, Opus zero, engrescat
pel seu pare, Joan Obiols, reputat psiquiatra i intel·lectual a la
clandestinitat durant el franquisme. El senyor Obiols va morir quan en Víctor
només tenia 20 anys, fet que l’ha marcat sempre.
En Víctor va
acabar de formar-se a l’estranger i allà també va conèixer en Cecil Taylor,
famós compositor de free jazz, una de les seves importants inspiracions
musicals. És un
artista amb dues cares, la de poeta i la de cantautor. Amb la segona té una
llarga carrera i és conegut com a Víctor Bocanegra. La primera de les cares, la
de poeta, l’ha cultivat sempre, però quasi tota ella s’ha publicat, com a títols
molt seguits en el temps, per exemple D’un
juny dur (2014), Sol de lluna ple
(2015) i Dret al miracle (2016),
aquest darrer premiat amb el Carles Riba de poesia.
Lletra de Batalla a Llàtzer
Inclòs a Dret al Miracle (2016), és un poema que s’estructura
com una epístola a Llàtzer, personatge bíblic que Jesús va ressuscitar.
Presenta versos irregulars i rima lliure, i es fa preguntes retòriques sobre la
vida i la mort, perquè el poeta intenta iniciar una conversa amb Llàtzer, que
no li respon.
El poema probablement
està inspirat per la mort del seu pare, Joan Obiols, i les preguntes vitals que
aquest fet van fer florir en el poeta. També és interessant fer veure com el
mateix any de la publicació del llibre David Bowie va presentar a Youtube la
cançó «Lazarus» (una setmana abans de morir). A l’inici del poema apareix una
referència directa l’artista britànic i un fragment de dita cançó, i per tant
sembla obvi que Víctor Obiols en va rebre la inspiració.
LLETRA DE BATALLA A
LLÀTZER
Look up here, I’m in heaven
DAVID BOWIE, «Lazarus»
És u amb la
vida el cor, Llàtzer.
És u amb la
vida el cor
i expira el
goig més prest que no pensem.
Amb tu no
aniré a mort.
Llàtzer, on
ets? On has anat?
Hi anem
ensems?
Despertes
d’un no-res d’abís i fosca,
t’has tret
les faixes
com un nadó
espolsant-se el tel.
Fas vida 2,
en negatiu positivat,
encofurnat
d’infinitud girada,
optatiu de
passions d’ultratomba,
brodada de
quimera, de futur fabulat.
T’he portat
fulla d’oliu, Llàtzer,
no pas cap
arma.
I el cos et sobreviu,
alliberat de
la comèdia obscura.
És u amb la
vida el cor, i tu,
Entre l’ençà
i l’enllà,
Entre
després desprès
i abans de
vans passats,
enfarinat de
pols de guix del temps,
Llàtzer,
salvat del
fons de l’espadat...
retrobes
esperança, amb fe d’alè,
revéns a la
cruïlla de camins,
i veus la
meva lletra, que és feta d’abraçada,
bella
encaixada ben endins.
És u amb la
vida el cor, Llàtzer,
eternitat
recordada.
És u amb la
vida el cor.
Autors: Pau Mendo, Daniel Mota i Daniel Rozúa
Autors: Pau Mendo, Daniel Mota i Daniel Rozúa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada