dilluns, 13 de març del 2017

Poetes d'avui: Víctor Obiols Llandrich



Víctor Obiols



Víctor Obiols Llandrich nasqué el 26 de maig de 1960, al barri de Gràcia. Sisè fill del matrimoni Obiols Llandrich, amb catorze anys ja va publicar el primer llibre de poesia, Opus zero, engrescat pel seu pare, Joan Obiols, reputat psiquiatra i intel·lectual a la clandestinitat durant el franquisme. El senyor Obiols va morir quan en Víctor només tenia 20 anys, fet que l’ha marcat sempre.

En Víctor va acabar de formar-se a l’estranger i allà també va conèixer en Cecil Taylor, famós compositor de free jazz, una de les seves importants inspiracions musicals. És un artista amb dues cares, la de poeta i la de cantautor. Amb la segona té una llarga carrera i és conegut com a Víctor Bocanegra. La primera de les cares, la de poeta, l’ha cultivat sempre, però quasi tota ella s’ha publicat, com a títols molt seguits en el temps, per exemple D’un juny dur (2014), Sol de lluna ple (2015) i Dret al miracle (2016), aquest darrer premiat amb el Carles Riba de poesia.

Lletra de Batalla a Llàtzer
Inclòs a Dret al Miracle (2016), és un poema que s’estructura com una epístola a Llàtzer, personatge bíblic que Jesús va ressuscitar. Presenta versos irregulars i rima lliure, i es fa preguntes retòriques sobre la vida i la mort, perquè el poeta intenta iniciar una conversa amb Llàtzer, que no li respon.

El poema probablement està inspirat per la mort del seu pare, Joan Obiols, i les preguntes vitals que aquest fet van fer florir en el poeta. També és interessant fer veure com el mateix any de la publicació del llibre David Bowie va presentar a Youtube la cançó «Lazarus» (una setmana abans de morir). A l’inici del poema apareix una referència directa l’artista britànic i un fragment de dita cançó, i per tant sembla obvi que Víctor Obiols en va rebre la inspiració.

LLETRA DE BATALLA A LLÀTZER
Look up here, I’m in heaven
DAVID BOWIE, «Lazarus»

És u amb la vida el cor, Llàtzer.
És u amb la vida el cor
i expira el goig més prest que no pensem.
Amb tu no aniré a mort.
Llàtzer, on ets? On has anat?
Hi anem ensems?
Despertes d’un no-res d’abís i fosca,
t’has tret les faixes
com un nadó espolsant-se el tel.
Fas vida 2, en negatiu positivat,
encofurnat d’infinitud girada,
optatiu de passions d’ultratomba,
brodada de quimera, de futur fabulat.
T’he portat fulla d’oliu, Llàtzer,
no pas cap arma.
I el cos et sobreviu,
alliberat de la comèdia obscura.
És u amb la vida el cor, i tu,
Entre l’ençà i l’enllà,
Entre després desprès
i abans de vans passats,
enfarinat de pols de guix del temps,
Llàtzer,
salvat del fons de l’espadat...
retrobes esperança, amb fe d’alè,
revéns a la cruïlla de camins,
i veus la meva lletra, que és feta d’abraçada,
bella encaixada ben endins.
És u amb la vida el cor, Llàtzer,
eternitat recordada.

És u amb la vida el cor.



Autors: Pau Mendo, Daniel Mota i Daniel Rozúa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada