dimarts, 28 de març de 2017

Poetes d'avui: Anna Gual Vendrell





Foto de Marta Huertas

















Anna Gual

Anna Gual neix a Vilafranca del Penedès, el 1986. Estudia batxillerat tecnològic i, després de deixar la carrera d’enginyeria, inicia la carrera de Comunicació Audiovisual. Des del 2006 porta el blog No caic, em tiro (premiat amb el Premi al Millor blog escrit en català als Premis Vila de Martorell 2012). Descoberta per l’editorial LaBreu Edicions, l'any 2008, amb només 22 anys, publica el seu primer llibre, Implosions. Del 2011 fins ara ha guanyat 7 premis literaris que l'han permès demostrar que la seva obra poètica és trencadora. De fet, se la considera una de les veus joves més trencadores i fresques de la literatura catalana actual, i destaca per la seva versatilitat.


"Transfusió"

"Transfusió" és un poema que està inclòs dins del llibre Símbol 47 (2015). En tot el llibre podem veure que treballa amb el vers lliure i la rima blanca preferentment. El conjunt poètic és críptic, i exigeix del lector un exercici de reconstrucció poètica d'un missatge que tracta precisament d'això, del sentit de l'escriptura, del vers i de la paraula. En efecte, la poeta experimenta i jugar amb els versos per incitar a pensar el lector. Si rellegim el poema que ens ocupa diverses vegades, advertirem que se'ns parla sobre lofici de l'escriptura i com el poeta fa de les paraules un subtil instrument de comunicació. A parer nostre, els poemes més destacats del llibre són "Maldestres", "Transfusió", "Sota la cascada" i "Blat i Ordi".

Són diverses les veus poètiques a què Anna Gual reconeix el deute de la influència. Entre les catalanes, caldria mencionar l'ascendència de Màrius Sampere i d'Antònia Vicens. I pel que fa a la poesia irlandesa es reconeix admiradora del vers Samuel Beckett.


TRANSFUSIÓ

Imagina unes mans perforades
on en lloc de sang hi cauen paraules.
Per tant l’escriptor
és un trau
que evoca mots. 
Un pou que escup llenguatge.
I les paraules
són també forat i fan forat.
L’escriptura com a construcció del buit.
Com el cingle que m’escriu
mentre em precipito.



Autores: Estefany Coreas, Yasmín de los Santos i Eva Roda

SaveSave

diumenge, 26 de març de 2017

Reaccions · 1

David Figueres en nota oberta per Facebook  (24.1.2017)


Avui he passat el matí amb la Dana i l'Andrea, estudiants de primer de batxillerat de l'Institut l'Alzina de Barcelona. Fa unes setmanes es van posar en contacte amb mi per demanar-me si em podien fer una entrevista. El seu professor de català, el poeta Abraham Mohino, ha endegat entre els seus alumnes aquest projecte: en parelles, fer recerca sobre un poeta actual i fer-ne un petit documental. Hem tingut una agradable conversa a la cafeteria del Born. Aplaudeixo aquest tipus d'iniciatives. Ho deia Ferrater: "barrejar l'amor amb la resta de la vida o fer-ne una festa". Amb la poesia el mateix: no desar-la al prestatge de l'hermetisme, de la cosa només d'uns quants, sinó mesclar-la amb el cada dia, veure que els poetes som animalons de carn i os i no només noms esgrafiats a la portada d'un llibre. Un plaer!

dilluns, 13 de març de 2017

Poetes d'avui: Víctor Obiols Llandrich



Víctor Obiols



Víctor Obiols Llandrich nasqué el 26 de maig de 1960, al barri de Gràcia. Sisè fill del matrimoni Obiols Llandrich, amb catorze anys ja va publicar el primer llibre de poesia, Opus zero, engrescat pel seu pare, Joan Obiols, reputat psiquiatra i intel·lectual a la clandestinitat durant el franquisme. El senyor Obiols va morir quan en Víctor només tenia 20 anys, fet que l’ha marcat sempre.

En Víctor va acabar de formar-se a l’estranger i allà també va conèixer en Cecil Taylor, famós compositor de free jazz, una de les seves importants inspiracions musicals. És un artista amb dues cares, la de poeta i la de cantautor. Amb la segona té una llarga carrera i és conegut com a Víctor Bocanegra. La primera de les cares, la de poeta, l’ha cultivat sempre, però quasi tota ella s’ha publicat, com a títols molt seguits en el temps, per exemple D’un juny dur (2014), Sol de lluna ple (2015) i Dret al miracle (2016), aquest darrer premiat amb el Carles Riba de poesia.

Lletra de Batalla a Llàtzer
Inclòs a Dret al Miracle (2016), és un poema que s’estructura com una epístola a Llàtzer, personatge bíblic que Jesús va ressuscitar. Presenta versos irregulars i rima lliure, i es fa preguntes retòriques sobre la vida i la mort, perquè el poeta intenta iniciar una conversa amb Llàtzer, que no li respon.

El poema probablement està inspirat per la mort del seu pare, Joan Obiols, i les preguntes vitals que aquest fet van fer florir en el poeta. També és interessant fer veure com el mateix any de la publicació del llibre David Bowie va presentar a Youtube la cançó «Lazarus» (una setmana abans de morir). A l’inici del poema apareix una referència directa l’artista britànic i un fragment de dita cançó, i per tant sembla obvi que Víctor Obiols en va rebre la inspiració.

LLETRA DE BATALLA A LLÀTZER
Look up here, I’m in heaven
DAVID BOWIE, «Lazarus»

És u amb la vida el cor, Llàtzer.
És u amb la vida el cor
i expira el goig més prest que no pensem.
Amb tu no aniré a mort.
Llàtzer, on ets? On has anat?
Hi anem ensems?
Despertes d’un no-res d’abís i fosca,
t’has tret les faixes
com un nadó espolsant-se el tel.
Fas vida 2, en negatiu positivat,
encofurnat d’infinitud girada,
optatiu de passions d’ultratomba,
brodada de quimera, de futur fabulat.
T’he portat fulla d’oliu, Llàtzer,
no pas cap arma.
I el cos et sobreviu,
alliberat de la comèdia obscura.
És u amb la vida el cor, i tu,
Entre l’ençà i l’enllà,
Entre després desprès
i abans de vans passats,
enfarinat de pols de guix del temps,
Llàtzer,
salvat del fons de l’espadat...
retrobes esperança, amb fe d’alè,
revéns a la cruïlla de camins,
i veus la meva lletra, que és feta d’abraçada,
bella encaixada ben endins.
És u amb la vida el cor, Llàtzer,
eternitat recordada.

És u amb la vida el cor.



Autors: Pau Mendo, Daniel Mota i Daniel Rozúa